INSERTA UN ANUNCI

Actualitat

Bookmark and Share

LA HISTÒRIA DE LA GRALLA

LA HISTÒRIA DE LA GRALLA
29-05-2019

La gralla és un instrument molt arrelat a la tradició catalana i protagonista de nombroses manifestacions folklòriques del nostre país. Durant dècades, el seu so ha voltat per places, carrers i escenaris d’arreu, i ho continua fent: “la gralla està de moda”. Per això, cada vegada són més les obres adreçades a ella i els projectes en què participa. Però, tothom sap què és una gralla? Saben tots els compositors i arranjadors les seves possibilitats? Es coneixen bé els diferents models, la seva tessitura, els recursos musicals, les articulacions possibles, etc.?

“Un instrument neix d’una forma més o menys casual, es perfecciona segons l’ús i les funcions específiques i, a vegades, o bé desapareix o bé evoluciona per generar nous models que perduren segons les exigències socials, estètiques i funcionals del moment….”

La gralla, que possiblement ens vingué de la part de llevant amb la cultura sarraïna, a l’hora de fer amistats, ha tingut sempre una clara tendència vers un altre instrument antiquíssim: el tabal.

Es pot dir que del matrimoni indissoluble gralla-tabal se n’ha beneficiat tot el folklore del nostre país.

Fruit de l’evolució de l’instrument, avui, el futur graller té l’avantatge de poder triar ente gralles “seques” “curtes”, “llargues” “toves” “semillargues”, és a dir, un entremig de les dues primeres.

La gralla primitiva, la tradicional, la de sempre, és la “seca” “curta”.

És un tub de fusta troncocònic d’una mida d’uns 35 cm de llargada amb set forats per a fer les notes i dos més a la campana de l’instrument per millorar l’afinació i la sonoritat.

La gralla “llarga” o “tova” i la “semillarga” és de factura més moderna. Neix de les exigències dels grallers de voler interpretar tot tipus de músiques.

Es pot dir que és un instrument que, a part del nom, poca cosa més té a veure amb la gralla “curta”.

D’acord amb la seva major llargada i amb l’ajut d’unes claus, permet ampliar la tessitura de la gralla “curta” entre dues a cinc notes es en registre greu.

 

El graller i el timbaler sitgetà conformen un tipus de músic únic en la seva espècie.

L’Escola de Grallers de Sitges té l’honor d’haver estat el primer en el seu gènere -això passava l’any 1952-, desprès que, a tot Catalunya, sols quedaven 4 colles (és a dir: 14 grallers i 7 timbalers!).
Des d’aleshores, els grallers sitgetans, amb un tarannà molt particular i ambun estil ben propi, hem participat de forma ben activa, en la recuperació de la gralla en el seu aspecte més bàsic; que és el d’instrument de carrer i, en conseqüència, en es restabliment del nostre folklore.

 

LA HISTÒRIA DE LA GRALLA
 
LA HISTÒRIA DE LA GRALLA
 
LA HISTÒRIA DE LA GRALLA
 
1866 LES GRALLES
1865 LES GRALLES
1864 LES GRALLES
1863 LES GRALLES
1862 LES GRALLES
Funciona

Anunciat